La falta de señalización de evacuación obligatoria conforme RD 485/1997 + RD 513/2017 (instalaciones de PCI) constituye infracción grave LISOS art. 12.16 (2.046–40.985 €). En instalaciones de uso público, además incumple el CTE DB-SI sección 3 y bloquea la licencia de actividad municipal.
Les senyals fotoluminiscents son obligatòries sempre que la via d’evacuació pugui quedar sense llum artificial. Segons el RD 485/1997 Annex III i la UNE 23034, han d’emetre lluminància residual suficient per guiar l’evacuació durant el temps mínim establert. En pràctica, qualsevol edifici d’ús públic, aparcament o instal·lació industrial amb risc d’incendi ha d’incorporar senyalització fotoluminiscent de classe A en totes les rutes i zones de refugi.
La classe A és la categoria de major rendiment fotoluminiscent definida per la norma UNE 23034. Les plaques de classe A assoleixen una luminància residual superior als valors mínims exigits per a zones d’evacuació crítiques, com ara les zones de refugi. Això les diferencia de la classe B, que presenta menor capacitat d’emissió i es reserva per a senyalització complementària o de menor risc.
Els elements fotoluminiscents absorbeixen la llum ambient (natural o artificial) i la reemeten gradualment en la foscor. En senyalització de seguretat, el material actiu compleix la UNE-EN ISO 7010:2020 i la UNE 23034, garantint que el pictograma de zona de refugi segueixi visible quan s’apaga el llum. No necessiten alimentació elèctrica pròpia, cosa que els fa especialment fiables en emergències.
La versió en alumini és rígida, resistent a impactes i apta per a entorns industrials o zones d’alta circulació. La versió adhesiva permet instal·lar la placa directament sobre parets llises, portes o vidres sense necessitat de fixació mecànica. Totes dues opcions incorporen el material fotoluminiscent classe A i compleixen el RD 485/1997 Annex III. L’elecció depèn del suport disponible i de les condicions ambientals del lloc d’instal·lació.
La normativa autonòmica de Catalunya exigeix que la senyalització en equipaments públics i instal·lacions obertes al públic incorpori el català com a llengua principal. A més, el RD 485/1997 estableix que les senyals han de ser comprensibles per a tots els usuaris de l’espai. Disposar del senyal zona de refugi en català facilita el compliment d’ambdues obligacions i garanteix la correcta identificació del punt de refugi durant l’evacuació.